El projecte «Mediums» (https://www.elprat.cat/cultura/unzip-arts-visuals) és la proposta del col.lectiu DUDA format per Clara Piazuelo, Belén Soto, Sonia G.Villar i Sarai Cumplido. Aquest projecte es desenvolupa dins la modalitat d’Art i Educació de la Convocatòria /UNZIP 2020 que coordina l’Escola d’Arts Visuals del Prat. Aquesta acció és acompanyada per Roc Dominguez, Marta Rossell i membres de l’escola.
«Mediums» una exploració col·lectiva sobre l’invisible, és una proposta d’aprenentatge i investigació al voltant de l’invisible i la màgia, entesa sota una perspectiva ecofeminista i política. Per a això comptarem amb la col·laboració de 5 persones del Prat que ens ajudaran a connectar amb els seus respectius contextos i amb la màgia des de múltiples acostaments: herbologia, rituals, connexions amb l’invisible, comunicació amb animals no-humans i altres formes de vida, oracles, pràctiques de presència, tarot, runes, animisme, escolta profunda, alquímia … tot això no com una forma més de consum mercantilista sinó com pràctiques de resistència de la violència capitalista heteropatriarcal.
La formalització del projecte finalitzarà entre d’altres accions en la construcció d’un oracle que materialitza el treball i el procés de les trobades i que serveix com a dispositiu de contacte i mediació del projecte en la ciutat.
El projecte SAFE DAMS, PLEASE, guanyador de la convocatòria /UNZIP Arts Visuals 2019 Art i Educació, neix del desconeixement que existeix vers la prevenció de malalties de transmissió sexual en tant als preservatius femenins negant, per tant, el plaer de la dona.
El primer
contacte amb el tema va sorgir a partir de tres cartells que pengen de les
finestres de El Lloro, on el col·lectiu lèsbic no sortia del tot
afavorit, evidenciant una distància entre la institució i diferents col·lectius
de la ciutat.
El projecte
artístic, que té la intenció final de crear un videoanuncifake de
bones pràctiques que inclogui de forma positiva al col·lectiu LGTBIQ+, ha
creat a la vegada un grup de treball que es forma per quatre noies joves de la
ciutat, amb l’acompanyament del Servei d’Informació sobre Sexualitat i
Anticoncepció (SISA). A través de diferents sessions de treball, hem
desestigmatitzat un conjunt d’anuncis de campanyes de prevenció, a la vegada
que debatrem sobre les problemàtiques que sofreix el jovent avui dia en
contraposició a la distància que existeix amb les institucions.
El projecte també ha treballat de manera conjunta amb l’activista transfeminista i artista audiovisual Diego Marchante (Genderhacker). Fruit de les sessions amb l’artista han sorgit una explosió de preguntes entorn de la normativitat del gènere. És el capitalisme el culpable de la no-investigació de les bandes de làtex externes? S’ha de seguir investigant per aquest camí? Podem trobar camins alternatius a les bandes de làtex?
El dimecres 13 de Novembre vam plantejar aquests i més debats a una intervenció de l’artista a l’Escola d’Arts del Prat.
CONVOFEST
Del 28 de novembre al 12 de desembre de 2019 va arribar al Prat el ConvoFest, la presentació dels projectes de la Convocatòria d’Arts Visuals /UNZIP 2019.
Es tracta d’un circuit d’activitats, presentacions, exposicions i performances que aterra i recorre la ciutat per celebrar que les cinc modalitats de la convocatòria (Fotografia i Societat, Art al Barri, Projecte Exposició, Projecte Deslocalitzat i Projecte d’Art i Educació) han niat al nostre entorn i generat espais de convivència i col·laboració amb les persones que l’habiten.
Enguany, els projectes es transformen simbòlicament en aus que aterren i s’adapten a un nou entorn natural, el Prat, entrant en contacte amb persones i agents del context, entitats i iniciatives, centres i espais…(o, seguint el mateix símil, amb les espècies d’ocells autòctones). D’aquesta manera, es cogenera així l’hàbitat de cadascuna de les propostes, revelant un ecosistema cultural híbrid i mutant, provocat per les relacions que el conjunt dels projectes i la ciutat han construït plegats.
Per això, el ConvoFest va ser una doble invitació a recórrer aquest nou ecosistema de projectes disseminats pel territori i convida les persones interessades a actuar com les ornitòlogues que observen el conjunt de les propostes i gaudeixen alhora de planejar i aterrar sobre l’hàbitat de cada projecte.
La presentació i performance del projecte “Safe Dams, Please”, de Marta Mouns va tenir lloc el dimecres 11 de desembre, a El Lloro, serveis de Joventut.
MARTA MOUNS Llicenciada en Belles Arts (2015) per la Universitat de Barcelona. Ha cursat el Màster en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic (2018) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha participat en exposicions a títol col·lectiu com Sense Títol’15 (2016) de la Universitat de Barcelona i Starter de Projectes (2015). A títol individual ha participat en l’exposició La forma del no olvido (2016) al Centre d’Art Torre Muntadas. Forma part del Colectivo Julio.
EXPOSICIÓ DEL PROJECTE A LA SALETA DE L’ESCOLA D’ARTS DEL PRAT
Del 15 de gener al 7 de febrer de 2020.
Acció amb el col·lectiu QUEER THAT
DIMECRES 5 FEBRER 19:00h
L’exposició «Safe Dams please» de l’artista M. Mouns, va acollir el dimecres 5 de febrer a les 19:00h una sessió performativa al voltant del cos, del gènere i de l’identitat, amb el col·lectiu de drag kings Queer That. L’acció va girar entorn del cartell del SISA, que va iniciar el projecte «Safe Dams, Please», i que amaga l’acceptació de les normes del sistema. Durant aquesta sessió es va debatre i s’accionaran activitats al voltant del treball del col·lectiu.
El pasat dimecres 13 de Novembre a les 19.30 h, a La Saleta de l’Escola d’Arts del Prat va tenir lloc la taula de debat liderada per Diego Marchante, dins el projecte SAFE DAMS PLEASE, guanyador de la convocatòria UNZIP Art i Educació, on vam repensar i compartir plegades, les nostres mirades i afeccions al voltant de l’imposició de gènere binari, la projecció mediàtica d’uns cànons que semblen haver de complir-se i com l’heteropatriarcat afecta aquelles persones que no ens sentim reconegudes amb models.
Les cuirasses emocionals són mecanismes de defensa que anem creant desde petits, davant situacions i conflictes amb els altres.
A diari vivim circumstàncies que posen a prova el més profund del nostre ser i acabem protegint-nos amb una cuirassa, amb la creença que aquesta armadura, ens protegirà del proper incident. Així i a mida que les coses ens passen, col·loquem cuirassa sobre cuirassa generant l’efecte ceba, una capa sobre una altra.
Les emocions que experimentem ataquen els centres energètics del nostre cos, anomenats per l’hinduisme com a txakres. Tenim 7 txakres i cadascun d’ells, porta associat un color i es relaciona amb una part del cos. Quan construim les cuirasses emocionals estem bloquejant els txakres o centres energètics i per tant debilitant la nostra energia vital.
AURORA PERIANE
Restauradora d’art. Llicenciada en Belles Arts a Barcelona, en l’especialitat de restauració. Alumna de l’Escola d’ Arts des del 2010, assistint al taller de ceràmica. Des del 2018 assisteix als Projectes Labs de l’Escola d’Arts on està desenvolupant projectes més interdisciplinars.
Aurora ha estat seleccionada pel Premi AGBAR del Reial Cercle Artístic de Barcelona amb una de les peces que forma part del seu projecte artístic sobre les cuirasses emocionals.
La Saleta es converteix en un Laboratori expositiu annex al Taller de ProjectesLab. En aquest espai l’alumnat continuarà investigant i explorant entorn al seu projecte artístic i les possibilitats d’instal·lació, muntatge i d’interacció amb el context de l’Escola d’Arts i de la ciutat.
L’espai expositiu es concep com un espai mutant, destacant dues fases principals d’acció:
FASE 1/ Reflecteix els processos de treball de ProjectesLab realitzats durant el curs. Aquest curs s’iniciava contacte amb els diferents grups de laboratoris (joieria i esmalts, pintura i volum), realitzant unes sessions conjuntes amb l’intenció de generar un aprenentatge col·lectiu, abordant tant la part teòrica com la pràctica per tal de promoure la interdisciplinarietat en els seus projectes. Les primeres sessions han estat dirigides a establir contacte entre els tres grups i conèixer el punt de partida temàtic. A continuació algunes sessions d’experimentació i conceptuals els van permitir sortir de la zona coneguda i definir el seu projecte personal. Les últimes sessions han estat dirigides a conformar el tot en el projecte, propiciant que el concepte, l’aspecte formal i l’expositiu anés en consonància. Les sessions han estat activades per les tres membres dels Labs; l’Encarna Boada, l’Elisa Garcia Coll i la Maite Travé, amb el suport de l’Edwin Moscoso, alumne en pràctiques del Màster d’art i educació de la UB, i la participació en dues sessions del Joan Ivern, historiador de l’art.
FASE 2/ Les peces dels projectes personals aniran ocupant progresivament l’espai expositiu, establint connexions entre les diverses instal·lacions, i generant nous sistemes de relació amb l’espai i els usuaris de l’Escola d’Arts a través de propostes participatives.
Participants de ProjectesLab: Mercé Martell, Rosa Zaragoza, Marta San Juan, Aurora Periane, Antonia Díaz, Julia Cáceres, Consol García, Eric Pesin, Antonia Lebrato, Olga Duque, Lourdes Delgado, José Paco i José Luis Fernández Parralo.
Sessió de treball entorn del muntatge de la primera fase de l’exposició EXPLORA LAB amb els tres grups de Laboratori, dirigida a explicar l’estat actual dels projectes. Es aquesta sessió cadascun va compartir amb els altres, detectant els punts en comú però també els descartes, és a dir, allò que ha format part del procés però s’ha deixat enrera, i que també es reflecteix a la primera fase de l’exposició. L’alumnar dels Projectes LABS van establir relacions entre els projectes, anticipant-se a la segona fase de muntatge; buscant possibilitats de contacte espacial entre aquests.
Les sessions han estat activades per les tres membres dels Labs; l’Encarna Boada, l’Elisa Garcia Coll i la Maite Travé, amb el suport de l’Edwin Moscoso, alumne en pràctiques del Màster d’art i educació de la UB, i la participació en dues sessions del Joan Ivern, historiador de l’art.
En el passadís de l’Escola, l’artista Eric Pesin va exposar les il·lustracions realitzades pel conte El viejo del saco, dins de la serie de Los cuentos de Lucia. Ens endinsa en aquest petit mon imaginat, d’aquarel·les i collages, connectant-nos amb la nostra infància.
L’autor, ens mostra també els seus processos de treball: esbossos, estudis de color, el procés de creació dels personatges, el storyboard, etc., que reflecteixen la seva evolució com il·lustrador.
Presentació: dimecres 27 de març a les 19:30h Exposició oberta del 27 de març al 24 d’abril de 2019
La Glòria Tormo ahir ens va fer una visita de luxe a la seva expo Del Metall a la Joia, als companys/es de ProjectesLab. Ens va explicar els seus processos de treball, les seves inspiracions, temàtiques, experimentacions, etc. Un luxe gaudir de la seva experiència, de les peces i de la seva generositat contestant les curiositats i dubtes del grup.
Les idees sorgeixen de mil llocs, només cal estar receptiu, deixar-se imbuir pel que t’envolta i treballar-les. La natura, les ciutats, els viatges, els esdeveniments, les noticies que ens arriben o els propis sentiments ho son.
Llavors ve el repte, com plasmar-ho i fer-lo realitat. I aquí és quan els teus coneixements es posen en marxa i son la teva base d’expressió.
En les meves peces es fa evident la influència de la meva formació acadèmica en les línies, els volums, les geometries,.. però també m’agrada endinsar-me en altres formes d’expressió, en nous materials, per arribar a transmetre allò que vull. Per això cal la investigació i nous aprenentatges.
GLÒRIA TORMO BERNARD
De professió arquitecta tècnica, amb especialitats en rehabilitació, obra civil i manteniment. Les seves inquietuds o necessitats son crear, investigar, descobrir i deixar “volar” la imaginació, per això li encantar viatjar, descobrir mons nous i deixar-se imbuir per vivències diferents.
La motivació artística apareix de ven menuda, però fins als 40 anys no inicia el que es podria dir formació artística. Comença en l’escola del Treball en el 2003 amb especialitat de ceràmica, però la inquietud per trobar aquella especialitat en que més s’identifica li fa estudiar altres especialitats: decoració sobre vidre, restauració de vidre i finalment joieria (2009). La formació continua la desenvolupa a l’Escola Llotja, en el Taller Perill i d’una forma especial en el taller d’en Manel J. Garcia Ramiro des de 2011.
Actualment assisteix al taller de ProjectesLab en especialitat d’esmalts sobre metalls i joieria en l’Escola d’Arts del Prat, des de 2016. I l’any passat participa en el laboratori Supersimetria amb l’equip de Torre Muntades.
Ha intervingut en diverses exposicions col·lectives: 7ª, 8º i 10ª biennal artística col·lectiva,CAATEEB (2011, 2014 i 2018), Exposició col·lectiva Expo INLET al Taller Perill i a la galeria Lalabeyou de Madrid (2016), Exposicions col·lectives de l’Escola d’Art (2017, 2018), Exposicions Artistes Locals a Torre Muntades (2017 i 2018)
EXHODOS: RELAT MEMORIA I EXILI és un projecte educatiu seleccionat en la modalitat Art i Educació coodinat per l’Escola d’Arts del Prat dins de la convocatòria UNZIP Arts Visuals durant l’any 2018.
L’objectiu del projecte és proposar una reflexió entorn de l'»exili» a través de diverses temàtiques que tenen a veure amb la marxa d’un país, les històries de vida, el futur incert, el relat que ofereixen els mitjans de comunicació, el camí recorregut, el retorn i la transmissió de la memòria.
La present mostra es divideix en tres localitzacions: Casas d’en Puig (el punt inicial del projecte), Escola d’Arts del Prat (el lloc de gestació) i Cèntric (el lloc de difusió), establint un fil conductor entre elles a través del seu recorregut.
.
JUAN ANTONIO CEREZUELA
Artista visual e investigador. Doctor Cum Laude y Premio Extraordinario en Artes Visuales e Intermedia. Su trabajo se focaliza en aspectos que atañen a lenguaje y representabilidad, interesándose especialmente en la cuestión realizativa o performativa del lenguaje, en procesos que aplican su artificio y mecanicidad, y en materias de visibilidad e invisibilidad.
Como investigador, ha escrito numerosos artículos en revistas especializadas en artes visuales, y ha participado en diversos congresos de temáticas afines a su práctica artística. También ha colaborado en varios proyectos I+D+i sobre prácticas de artes visuales como miembro del grupo de investigación Laboratorio de Creaciones Intermedia (Universitat Politècnica de València) y Los Usos del Arte (Universidad de Zaragoza).
Como artista, ha participado en diversas exposiciones como Gramáticas de la temporalidad (La Conservera, Murcia), Getxoarte (Bilbao), Muestra de Arte Gas Natural Fenosa (Museo Mac, La Coruña), y su obra ha recibido recientemente diversos reconocimientos como el 1er Premio en la XXXI Muestra de Arte Joven La Rioja (2015), el Premio al Mejor Artista en WEAREFAIR (2016), el 1er Premio Art Emergent Sabadell (2017), o Mención de Honor en Ashurst Emerging Art Prize (2018).
Al decembre de 2018, seguint el lema de l’Escola de aquest curs, CREEM ESCOLA D’ARTS, van desenvolupar el projecte UN RETRAT D’ESCOLA, sota la premissa d’afavorir el estabiment de vincles entre alumnes i professors/es de totes les disciplines i edats de l’Escola i generar així un sentiment de comunitat.
La idea base era convertir-se en retratista de un/a company/a de la Escola i en retratat/da. Tots/es partiriem d’una fotografia impresa de altre persona amb l’objectiu d’intervenir la imatge. Això es podia fer dibuixant, pintant i/o retallant i pegant objectes, fragments de periòdics, revistes, etc.
El fi era arribar a una interpretació lliure d’allò que defineix el vincle personal del/a retratat/da amb l’escola. Per afavorir això, a l’hora de realitzar la seva intervenció cada retratista també disposaria de les respostes que la persona a retratar hauria donat a aquestes tres preguntes:
• Quin va ser el millor dia o un des dias mes especials per tu a l’Escola?
• Si l’Escola fos un sabor, que sabor penses que seria?
• En que t’ha canviat l’Escola?
El procès de treball va ser molt intens i divertit. A més, el resultat de tot això ens va permetre conèixer-nos millor, generar noves complicitats i finalment mostrar un retrat conjunt de la pluralitat i diversitat que caracteritza a l’Escola.
Marta Mouns va conduir un taller molt ludic sobre la importància de les cures, dirigit a l’alumnat del Espai Midgard i del Espai Lummerland.
Aquest taller va estar relacionat amb el seu projecte d’investigació artística i exposiciò a LaSaleta, en el qual aborda la influència indirecta del sistema capitalista en les relacions amoroses i afectives.
En relació al Projecte Deslocalitzat de Consol Llupià per la #convounzip18: “La Balena del Prat al Prat”, els alumnes dels espais Midgard i Lummerland de l’Escola d’Arts del Prat van treballar de forma col·laborativa, utilitzant el dibuix para l’elaboració d’hipòtesis amb les quals donar resposta a aquesta qüestió:
Com haguessis salvat a la balena que va quedar encallada a la platja del Prat?
Del 17 d’octubre al 14 de desembre 2018 Inauguració: 17 d’octubre, a les 20 h De dilluns a divendres de 17 a 20 h Accés lliure
Projecte d’investigació artística sobre la influència indirecta del sistema capitalista en les relacions amoroses i afectives. El sistema ofereix falses llibertats que desencadenen en pràctiques consumistes d’usar i tirar. Tot té caducitat en un món que no dóna valor al gest de cuidar per evitar destruir.
La natura es compra al supermercat. La natura es tanca en testos. La natura es mor si no es cuida. La natura es compra al supermercat.
—
MARTA MOUNS
Graduada en Belles Arts (2015) per la Universitat de Barcelona. Ha cursat el màster en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic (2018) a la Universitat Atònoma de Barcelona. Ha participat en exposicions a títol col·lectiu com Sense Títol’15 (2016) de la Universitat de Barcelona i Starter de Projectes (2015). A títol individual ha participat en l’exposició La forma del no olvido (2016) al Centre d’Art Torre Muntadas. Forma part del Colectivo Julio.
Exposició del projecte desenvolupat durant la Residència Artística 2017-2018 a l’Escola d’Arts del Prat. Fa referència a la fugacitat del transcurs del temps i la fragilitat de la vida. Emprant com a base la vegetació urbana del Prat de Llobregat i aplicant diferents tècniques artístiques. Convida a fer una re-flexió sobre viure la vida com un conjunt de moments presents.
JOAN PIFARRÉ ÁLVAREZ
Graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona amb més de 10 anys d’experiència en l’àrea de la pintura, el dibuix, el gravat i la fotografia, presenta, també, una formació com a Tècnic Superior d’Arts Plàstiques i Disseny en Arts Aplicades al mur per l’Escola Massana de Barcelona.
Exposició on es mostren retrats de persones que habitem l’Escola d’Arts del Prat. Aquesta mostra és la visualització del projecte “Dibujitos-Dibujismos” que té com objectiu empoderar els nens i nenes de l’Espai d’Art Liliput a partir de posar en valor les seves pràctiques artístiques i fomentar la interrelació dels nens i les nenes amb altres alumnes de l’escola.
—–
El projecte artístic “Dibujitos-Dibujismos” pretén millorar la representació gràfica dels infants a partir d’aprendre a observar els rostres de les diferents persones i experimentar diferents maneres d’aplicar el grafit. Aquesta mostra ha estat dissenyada i muntada pels mateixos alumnes de l’Espai d’Art Liliput, fomentant el seu aprenentatge i coneixement entorn el fet expositiu.
Espai Expositiu La Saleta Del 7 a l’11 de maig del 2018 De dilluns a divendres de 17 a 20 h Accés lliure Inauguració 7 i 8 de maig a les 18.15 h
“El projecte és una recerca per a superar les limitacions que m’he trobat en la pintura, per expressar idees o conceptes que no tenen un origen visual.
És un intent per a evidenciar la hiperconnexió que trobem en les nostres relacions mitjançant una analogia amb les xarxes de distribució de gas, electricitat, telèfon, fibra òptica, etc.
Les nostres xarxes de distribució, aquest embull de canonades i cables que van creixent i superposant-se fins a arribar a l’últim racó, de la mateixa manera que ho fan les arrels d’un arbre o les hifes d’un fong a la natura, podrien ser una analogia de les connexions que es donen entre els diversos elements d’un ecosistema.
Les xarxes que ens connecten i la natura desenvolupen una evolució convergent? Com representar les connexions que ens uneixen al nostre entorn? Com representar una sola unitat de connexió?
El projecte «Conexiones» és un intent de donar resposta a aquestes preguntes.”
…………..
José Luis Fernández Parralo porta pintant tota la seva vida, el seu interès per la pintura es va despertar a edat primerenca. Sent adolescent es va apuntar a l’Escola de Dibuix i Pintura on va estar diversos anys. Anys més tard, d’adult, quan la dedicació a la família no requeria tot el seu temps, va tornar a l’Escola d’Arts, perfeccionant la tècnica pictòrica en una vessant figurativa, on la recerca cromàtica en la llum i l’ombra són el seu centre d’interès; tocant temàtiques del paisatge i el retrat. La seva naturalesa inquieta li ha portat a investigar i experimentar amb el volum; fent peces en ferro i fusta, tot jugant amb espais plens i buits. En els últims treballs, mogut per una necessitat natural evolutiva i de coneixement personal, ha investigat en el camp de l’abstracció amb una base conceptual.
Exposició que recull les intervencions artístiques realitzades per Sílvia Martos i Laia Ribas, fruït del seu període de residència a l’Escola d’Arts del Prat.
Durant aquest període, les dues artistes van analitzar l’espai físic de l’escola i van entrar en diàleg amb als alumnes per entendre què és l’escola i el què hi passa.
«El que volíem saber no eren horaris, matèries impartides, nombre d’alumnes; sinó comprendre com la relació entre l’espai i els seus usuaris/ habitants el modifiquen i alhora el conformen. Per assolir aquest objectiu cadascuna ens vam acostar a l’Escola (espai físic i alumnes) de la nostra manera particular.»
Com a resultat han sorgit aquestes dues instal·lacions que presenten a La Saleta. Acompanyant-les mostren també quin ha estat el seu procés creatiu per mitjà de la reproducció de pàgines del seu quadern de ruta, fotografies, dibuixos, etc.
………..
Caminant, observant, passejant, prenent notes, dibuixant, fotografiant, tornant a dibuixar, participant del dia a dia, tornant a caminar l’espai, prenent més apunts, seient a mirar, escoltant, explicant… ’aquesta manera vaig anar formant una imatge mental, un mapa, una manera de comprendre l’Escola. Tota aquesta documentació forma part del meu procés creatiu i en comparteixo part en aquesta instal·lació.
Treballava per entendre l’espai i finalment van ser certs objectes que em van ajudar a entendre’l: les caixes dels alumnes. Un espai privat dins d’un de comú, un continent enigmàtic i ple de possibilitats. La instal·lació busca suggerir aquestes múltiples opcions a l’espectador, una pila de caixes que no se sap que conten que poden explicar molt o no dir res.
Laia Ribas, artesana i artista. Es forma en arts aplicades a Barcelona, Finlàndia i Suècia on realitza el màster CRAFT! al Konstfck University College of Arts Crafts and design. La seva obra se centra en l’elaboració d’objectes estretament lligats al cos, com ara la joieria, i a la interacció amb aquest a un nivell més aviat íntim i personal. El seu treball oscil·la entre la joieria artística i l’objecte, ambdós entesos com a suport artístic. Participa en diverses exposicions col·lectives com: El Múltiple en l’Art, Sala Busquests. Escola Massana, Barcelona (2008). Imagine Book, Plaça de Sant Just, Barcelona (2009). Taking Space, Estocolm, Suècia (Març 2016). Konstfack Graduate Spring Show. Estocolm, Suècia (Maig 2016). El seu treball també es pot trobar en publicacions com: Imagine book exhibition catalogue. Associació ILDE (2009). CRAFT! Catalog. Autoedició, Estocolm, Suècia (2016).
………..
La memòria invisible
Espai-empremta-eines de treball com a mitjà de llenguatge artístic.
Seguint la línia del meu propi llenguatge, durant la residència, vaig enfocar la línia d’investigació en el diàleg que es forma entre els alumnes i l’escola, a partir de plantejant-me diferents preguntes:
Quin tipus d’espai trobem a les aules de l’escola d’arts en relació a les arts plàstiques / aplicades impartides?
Què passa invisiblement en aquestes aules diàriament? És a dir, quin tipus d’eines es fan servir segons la matèria? Aquesta memòria invisible és representada a partir d’aquelles empremtes, taques plàstiques, que apareixen diàriament després de les sessions de treball a cada aula i el vincle que crea l’alumne amb les eines de treball utilitzades per la seva necessitat. El vincle entre alumne-eina és personal però també col·lectiva-perquè és compartida, en la pràctica artística de la classe.
Tots aquests punts, fan una anàlisi que recull l’espai analitzat mitjançant les empremtes que omplen l’aula. Després de diverses entrevistes i activitats d’anàlisi sensorial per part dels alumnes amb l’artista, sorgeix una instal·lació plàstica tèxtil composta per diverses eines repartides en diferents grups i analitzades segons la seva funció creant un pont cap al record.
S’utilitza l’òxid, com a metàfora de memòria —per la gran presència d’aquest material en les eines utilitzades en les aules de l’Escola d’arts del Prat— oxidant, captant el vincle d’aquesta memòria invisible entre l’espai-alumnes-eines. La empremtes que desprenen les eines són una representació metafòrica d’aquest vincle, recollint les taques com a testimonis invisibles.
Sílvia Martos, artista visual i dissenyadora textil. Graduada en Arts & Disseny en l’Escola Massana de Barcelona en l’especialitat d’arts aplicades en menció tèxtil. Títol de disseny gràfic tèxtil per la LCI de Barcelona. Combina la producció artística amb la seva faceta com a dissenyadora d’estampats i tapissos. Ha participat en diverses exposicions individuals i col·lectives com ULTRACÒS, 13 artistes, 1 història, 6+6, Reconstrucció d’un mapa d’identitat col·lectiva, etc. Actualment, imparteix monogràfics d’arts plàstiques a l’Escola d’Arts del Prat i és dissenyadora tèxtil de marques de moda. Els seus interessos es basen en el desenvolupament artístic de conceptes de memòria i identitat a travès de la pintura i la investigació de materials tèxtils , a més d’experimentar tant amb el cos com amb la instal·lació.
Exposició a càrrec dels alumnes de l’Escola Jacint Verdaguer
Del 4 al 31 d’octubre 2017
Inauguració: 4 d’octubre, a les 19 h
Exposició on es recull les intervencions artísti-ques realitzades per l’alumnat de l’Escola Jacint Verdaguer del Prat, agafant com a refe-rents les imatges del catàleg de l’exposició «20+20, Una exposició en xarxa a la ciutat pels 40 anys de l’Escola d’Arts del Prat».
Sota aquest epígraf «Expandit» es proposa una acció participativa a la mostra, que consisteix en que tothom que vulgui continuï dibuixant el treball que han iniciat els nens i les nenes de 5è i 6è de Primària de l’escola Jacint Verdaguer.
Alumnat participant de l’Escola Jacint Verdaguer:
5èB: Ana Álvarez, Pau Cabrera, Adrián Cebrián, Brianç Corral, Omar Donoso, Ihsane El Quallali, Hugo Font, Jordi García, Joan Godoy, Joaquin Gómez, Paula Guerrero, Anna Mercader, María Moya, Lucía Ordoñez, Noa Padilla, Marta Parra, Aroa Peligrín, Alex Piñol, Rubén Ramos, Maykenver Riascos, Alexia Ruiz, Judith Siles, Roberto Tudela, Kilian Valiente, Lucas Valsera, Jana Vilà. 6èA: Mario Almeida, Edurne Aransay, Alejandro Castelao, Paula Catalán, Youssof El Harrak, Marina Fuentes, Xavi Gahete, Joshua Gall, Lucía Geniz, Jordi Leite, Rubén Martínez, Soraya Mohamed, Rodrigo Moreira, Luis Paz, María Pérez, Carla Romero, Nerea Ruiz, Eric Ruiz, Ángel Seco, Miriam Siles, Noelia Stefani, Miriam Tamoud, Joel Venega, Hugo Vlach. Professores: Belén López i Anna Gabarró
(IN)Formalidades
Darío Amaro
Del 26 d’abril al 23 de juny 2017
Inauguració: 26 d’abril, a les 20 h
Abstraccions geomètriques basades en el desplegament i el joc compositiu sobre diferents suports bidimensionals: digital, prints, gravats i serigrafia.
Sèrie realitzada durant els últims cinc anys, partint de la investigació compositiva mitjançant peces modulars i la simetria.
…..
Des de petit ja va iniciar-se en el dibuix. Quan va arribar per viure a Barcelona el 2004 va començar a investigar i experimentar amb la geometria, estil amb el que se sent còmode, evoluciona, passant per vàries fases. Ha treballat amb diferents tècniques com el gravat, el linòleum, stencil i la serigrafia. Autodidacta, el motiva veure l’obra d’altres artistes, tenint com a referent principal el Street art.
