JO TB SÓC 40 ANYS | Alba Ardeo

L’Alba Ardeo és l’administrativa de l’Escola d’Arts del Prat des de l’any 2004, diplomada en turisme ha col·laborat en projectes artístics de la ciutat del Prat, l’últim d’ells el curtmetratge “Superior Derecho” de Francesc Cànovas. 

La meva història amb l’Escola d’Arts comença ara fa dotze anys, quan per coses de l’atzar se’m presenta l’oportunitat de començar a treballar a l’administració de l’Escola.

Tot i que els meus estudis no estan ni de lluny relacionats amb l’art o amb l’administració, per la meva situació personal en aquells moments, l’horari laboral que se m’oferia a l’Escola s’ajustava molt bé a les meves necessitats, així que de primeres tot apuntava que la meva relació amb l’Escola només seria temporal.

Però el que semblava que havia de ser una història efímera, ben aviat va fer un gir de 180º.
El treball en equip que caracteritza l’Escola, la relació directa i personal amb l’alumnat i les famílies em va atrapar des d’un primer moment.

L’ambient que es respira a l’Escola d’Arts no es pot descriure, s’ha de viure. És un espai on la gent ve a aprendre i créixer tant personal com professionalment fent allò que els agrada, un espai on la creativitat fa que cada dia sigui diferent a l’anterior i on les relacions intergeneracionals enriqueixen a tots aquells que en formen part.

Així que els anys han anat passant i l’Escola com totes les coses de la vida ha anat evolucionant, l’equip ha anat creixent, l’Escola ha anat adquirint cada vegada un caràcter més professional però el que mai ha perdut i de ben segur que mai perdrà és aquesta essència familiar que la fa tant captivadora.

JO TB SÓC 40 ANYS | Elisa García

Elisa García Coll  és llicenciada en Belles Arts per la UB en escultura i graduada en Arts i Oficis per les Escoles Massana i la Llotja de Barcelona. Compagina la docència amb la producció d’obra plàstica, i els muntatges expositius. Com artista està vinculada a la poesia, la filosofia i a estudis de gènere.

“La meva relació amb l’ Escola està estretament vinculada als diferents alumnes que han conformat les comunitats afectives de cada moment i que ens han ajudat a evolucionar d’uns tallers de caire provisional, quasi sense infraestructures, cap a la configuració actual que manifesten. Algunes d’aquestes persones, que sotmeses a una analítica d’ADN, els hi detectarien noves lletres de producció de proteïnes: E- A- P”. La meva primera experiència com a docent va ser un taller de Mail-Art i Mitjans Alternatius, que vinculaven un alumnat adolescent amb l’art conceptual i amb l’esperit Dadà i Surrealista, al Centre d’Art Torre Muntadas.

Posteriorment em van encarregar posar en marxa el Taller de Ceràmica, amb seu a la Plaça Blanes. Aquest taller, ha presentat infinitud de perfils d’alumnat, amb canvis en la meva estructura docent per ajudar, primer a la transformació d’interessos de persones que cercaven manualitats i benestar a partir de la pràctica, interessar-los a obtenir una progressiva formació artística, més vinculada a l’evolució personal i vital.

En aquests moments, ja dins l’Associació d’Amics de l’Art del Prat i amb una concepció d’Escola més global i polifacètica, estic introduint un canvi d’estructura docent basat en compartir experiències d’aprenentatge, acompanyant als alumnes a enllaçar les seves investigacions, interessos amb connexions més crítiques i polítiques, vers la Societat i la Cultura que es decanten en un ampli espectre de manifestacions plàstiques.

Els últims dos anys a la Nova Escola amb seu a Remolar, que presenta un equip docent cohesionat, una formació per l’alumnat vinculat a noves visions de la Educació Artística i una progressió cap la realització de projectes artístics, estem desenvolupant el Taller d’ Escultura. Estem generant nous microespais dins i fora de l’Aula, per realitzar produccions escultòriques que ho requereixin, amb nova maquinària i l’incorporació de diferents tecnologies “al detall” segons els projectes personals.

JO TB SÓC 40 ANYS | Encarna Boada

Encarna Boada, artista multidisciplinar. Graduada a l’Escola Massana en Arts i Oficis Aplicats en esmalts al foc. Posseeix el títol de Graduat Universitari en Arts i Disseny per la UAB. Diplomada en Joieria Contemporània en ceres i metall. Compagina la producció artística amb la docència. Actualment és responsable dels Tallers d’Esmalts i Joieria i de Dibuix i Pintura dirigit a adults pels matins. A més, és co- coordinadora de La Saleta, espai expositiu de l’Escola. 

“Fa tretze anys que va començar la meva vinculació a l’Escola d’Arts, fent-me càrrec del taller d’esmalts al foc al Centre d’Art Torre Muntadas. Aquest centre em va donar l’oportunitat de poder desenvolupar-me com a docent i artista del metall, ja que feia poc que havia acabat els meus estudis a l’Escola Massana i la meva formació en joieria.

Al Taller d’Esmalts acudien persones amb diferents nivells d’experiència, diferents estils i motivacions, característica que trobem també avui en dia. Aquesta circumstància va fer que l’ensenyament fos adaptat a la personalitat de cada alumne, ajudant-lo en la seva motivació d’avançar dintre del seu nivell i gust per tal d’evolucionar cap a  un estil d’expressió propi.

A part de desenvolupar treballs individuals, vam començar a realitzar treballs comuns. Aquests els hem anat presentant en format d’instal·lacions en les exposicions anuals d’artistes del Prat per donar projecció a les obres dels alumnes i en exposicions de final de curs al taller, mostrant totes les peces realitzades de manera individual i col·lectiva.

L’inquietud d’un estancament per la tradició d’obres pictòriques per la decoració va fer que al cap d’uns anys incorporés la joieria a la cera perduda al taller com una ampliació de coneixements, donant així cabuda a alumnes amb inclinacions clarament joieres.

Aquesta iniciativa ha obert possibilitats a l’alumne tradicional del taller de poder efectuar peces joieres de nivell amb facilitat i sense cap coneixement previ de l’ofici, ampliant les expectatives de nous treballs relacionats amb els metalls i aportant una diversitat d’alumnes que obra un camp de realitzacions molt interessats i que ajuda a que es vegi l’esmalt sota diferents punts de vista i amb diferents aplicacions tant pictòriques, com escultòriques, com joieres. Aquest sempre va ser el meu repte com a docent.

Des de fa dos anys també imparteixo classes de dibuix i pintura per adults en horari de matins. La pintura sempre ha estat vinculada al meu treball, al igual que la fotografia, com a suport dels meus projectes artístics. Aquest és un valor que intento comunicar als alumnes per tal que desenvolupin l’observació i percepció de les coses i l’entorn i que ho puguin explicar mitjançant el seu treball.”

JO TB SÓC 40 ANYS | Maite Travé

Maite Travé, artista visual llicenciada en Belles Arts per la UB (2002). Compagina la producció artística amb la docència. És professora a l’Escola d’Arts des de fa més de 10 anys. Actualment responsable dels Tallers de Dibuix i Pintura dirigit a adults per les tardes, i Co-coordinadora de La Saleta, espai expositiu de l’Escola. Durant aquest temps també ha impartit classes de Dibuix de model viu, de Gravat  i de Laboratori d’experimentació artística basat en la interdisciplinareitat.

«La meva vinculació amb l’Escola d’Arts es remunta a la meva infantessa, amb 10 anys vaig començar a formar part d’aquesta gran família, com alumna.  Progressivament  vaig passar pels diferents nivells de formació, tenint al Diego López, al Fernando Herraiz, al Rodolfo Valero i a la Isabel Carballo com a professors/es. El meu amor per la pintura em va portar a estudiar Belles Arts, fent la formació per la proba d’accés a l’Escola, moment del que guardo molt bons records. Amb aquella il·lusió de joventut vaig iniciar la meva formació artística, moltes experiències han esdevingut des d’aquell moment, però l’art ha estat guia del meu camí, una manera singular de viure i concebre el món, que m’ha fet créixer com a persona.

Des de que va començar la meva etapa com a professora a l’Escola, la meva intenció ha estat, a més d’ensenyar els aspectes acadèmics-tècnics, oferir diferents visions sobre l’Art, fer caure els prejudicis que n’hi han envers l’Art, fer desenvolupar la creativitat, alimentar l’esperit d’experimentació i la interdisciplinarietat.

No n’és tasca fàcil per que dins del mateix taller, n’hi han alumnes de diferents nivells i interessos, manegar això n’és un repte. Diversitat  que requereix flexibilitat i adaptació de la programació en alguns casos, assessorament en d’altres. Sovint els convido a sortir de la zona de confort a partir de propostes conjuntes, des de l’experimentació i el joc que ens porta a un altre lloc de coneixement. L’espai del taller oscil·la entre l’aprenentatge en grup que el fa molt enriquidor i el creixement personal. Les visites guiades a exposicions són una altra estratègia d’aprenentatge conjunt i socialització que té molt bona rebuda.

Durant tot aquest temps he pogut veure com ha evolucionat l’Escola, actualment, formada per un equip  cohesionat amb una visió comú de l’Escola d’ara i en el futur. N’augura la continuïtat, sentir que està conformada per persones (professorat, alumnat i membres de l’Associació Amics de l’Art del Prat) que hi creuen i que contribueixen a posar en valor la tasca artística.

Cada vegada sóc més conscient de la importància de l’ART en la nostra societat, i de la incidència que ha pogut tenir i té l’Escola d’Arts en la ciutat del Prat, sent un òrgan viu que contribueix en el creixement cultural, l’educació, la creativitat, la consolidació d’una visió crítica, sent una eina imprescindible de coneixement i de creixement humà.»

JO TB SÓC 40 ANYS | Núria Inés

Núria Inés, màster en produccions artístiques i investigació per la UB (2012), és educadora de l’Escola D’arts del Prat des de fa quatre anys. Actualment és l’educadora de l’Espai d’Art Jove, de Còmic Júnior i del taller d’Art de Dibuix conjuntament amb la Maite Travé. Compagina l’activitat docent amb els projectes d’art i d’ il·lustració.

«Quan jo era petita la meva mare anava a les classes de pintura d’en Josep Mayol. Jo feia unes altres extraescolars i coneixia l’escola d’anar a les exposicions de final de curs. Amb el temps em vaig començar a queixar perquè jo també hi volia anar (m’agrada molt dibuixar, ho he fet sempre) i finalment, al començar l’E.S.O. em van apuntar al curs de pintura per a Joves que donava en Diego López.

Es curiós perquè amb el temps encara continuo en aquest taller, com a educadora, això sí.

A mi m’encantava anar a l’escola, esperava les classes amb molta il·lusió: el Diego ens posava pel·lícules antigues, ens llegia, s’inventava històries, se “l’hi anava l’olla” i potser ens feia ocupar la meitat de la classe amb una versió 3D del fons marí… A més, hi eren les companyes. Amb algunes he fet una gran amistat, amb l’Esther i la Sílvia encara ara compartim coses i d’aquelles amb les que he perdut el contacte com la Tati o la Saray encara en tinc anècdotes molt tendres. Amb això vull dir que,  l’escola (tal com veig ara en molts alumnes)  té una força molt emocional i humana.

Quan em vaig fer més gran i vaig haver de decidir la carrera, tenia molt clar que seria Belles Arts i també que havia de preparar l’examen d’entrada a l’escola. Ho vaig fer amb les classes de dibuix de model de la Montse Mayol.

Ara com a docent valoro igual la comunitat que tenim amb els alumnes i la resta de docents però encara tinc més consciència de la importància de les arts i la cultura en una educació integral. Tant amb els joves com amb els nois de còmic júnior reflexionem molt sobre cultura visual. Ens passem el dia envoltats d’imatges, les consumim i les reproduïm. És per això, que és important aprendre a entendre-les i desxifrar-ne els significats velats.

Les arts són un llenguatge per entendre’ns amb la resta del món i aquesta és una de les coses que més agraeixo a l’escola d’haver-me format i donar-me l’oportunitat, ara com educadora, de poder educar, donar a conèixer i arribar als altres des del llenguatge que a mi em sembla més divertit, proper i versàtil del món: l’Art.»

JO TB SÓC 40 ANYS | Olga Merchán

Olga Merchán, artista llicenciada en Belles Arts per la UB, és educadora a l’Escola d’Arts del Prat des de 2008. Actualment és la responsable de l’Espai d’Art Midgard. Durant 5 anys, ha estat la professora del Taller d’Art de Dibuix i Pintura d’adults als matins. 

«Fem 40 anys d’història a l’Escola d’Arts del Prat i ja fa vuit anys que en formo part. La meva història amb l’Escola comença al guanyar una convocatòria artística que organitzava el Centre d’Art Torre Muntadas just quan vaig acabar la carrera, i va ser com una senyal. L’Escola i el Centre d’Art estaven gestionats per la mateixa Associació, així que em vaig assabentar que buscaven un/a educador/a i m’hi vaig presentar. Jo portava molt temps fent classes extraescolars a diversos centres educatius i per a mi això era un pas molt important, em feia molta il·lusió formar part d’una Escola d’Arts. Es veia que era un lloc molt cuidat, molt estimat i format per persones que creaven un espai especial: tant docents i administració com alumnes. Sentia que podria arribar a ser un lloc on viure i on desenvolupar les meves inquietuds com educadora, com artista i com a persona. No em vaig equivocar!

L’Escola d’Arts és un lloc on crear en comú, on fer en conjunt, on tots tenim un lloc… És semblant a com jo en penso i actuo com a creadora dins el col·lectiu Charito Calambre: construïm xarxa, creem entre persones, totes per iguals. M’agrada formar part d’un col·lectiu que està viu, que el sento viu, que es transforma, que creix, que muda…

Encara que fa 40 anys que tot això va començar, mai ens quedem aturats, sempre busquem, pensem, anhelem millorar, adaptar-nos a les necessitats dels alumnes, així com del poble, i com de nosaltres mateixos. És un lloc on ens cuidem i cuidem als altres. Em fa molta il·lusió pensar en que en aquest projecte han format part altres persones, abans de mi i que continuarà creixent, que està en un continu moviment, en un lloc on tot flueix i sempre has d’estar despert i alerta. Fet pels que som i pels que serem.

Per mi estar aquí és ESTAR. Estem acostumats a passar per la vida, pels llocs, per les persones, però aquí sento que estic i estic amb moltes persones. En sentir això puc desenvolupar al màxim les meves inquietuds, les meves necessitats, la meva creativitat; la meva formació com a artista i la meva manera de ser com a persona de manera permanent.

Això és el que vull, aprendre i ajudar a formar a persones tant en la vessant artística com en la vessant més humana. I aquest són valors i principis que compartim a l’Escola i a l’Associació.”

JO TB SÓC 40 ANYS | Dolors Juárez

Dolors Juarez, es vincula el 1997 a l’Escola d’Arts del Prat i a l’Associació Amics de l’Art del Prat. Doctora en Belles Arts per la UB, treballa en projectes culturals i transdisciplinaris, que entrellacen diferents camps d’acció com la recerca, l’educació, la creació, la mediació, el comissariat, la gestió i la producció artístiques. Va treballar al Centre d’Art Torre Muntadas (1997-2011) i va ser directora de l’Escola d’Arts del Prat i AAAP (2006-2011). Actualment és co-directora d’Experimentem amb l’ART. També forma part d’altres entitats culturals com Xarxaprod, Nodes de Gràcia i Nozomi 700 teatre.

“Estem de celebració! 40 anys d’història i moltes experiències viscudes. 40 anys d’Escola d’Arts del Prat + 20 de l’Associació d’Amics de l’Art del Prat on destacar la suma no té tanta importància com revelar la tupida xarxa de relacions, accions i afectes que han desenvolupat en la seva trajectòria.

Aquest aniversari ens demana fer una pausa en el camí per festejar, i sobretot per avaluar plegats  sobre el valor que té una iniciativa cultural com aquesta. Considerar el patrimoni no sols com el llegat arquitectònic i monumental, sinó també com el conjunt d’institucions i fets culturals que van configurant la ciutat del Prat, ens fa atendre’l com a objecte viu i ens obliga a estudiar les xarxes de la vida associativa com a generadores d’iniciatives i irradiadores de sentiments col·lectius. Des d’aquesta perspectiva, enfocar la història de l’Escola d’Arts del Prat ens dóna l’exemple d’un projecte de vocació pública desenvolupat amb la complicitat de multitud de persones al llarg d’aquests anys, amb dificultats de tota mena internes i externes, però amb la voluntat ferma d’apropar i fer possible l’accés a la ciutadania de l’educació de l’art, des de la pràctica artística en el context local.

L’Escola d’Arts del Prat ha estat una de les moltes institucions sòcio-culturals amb mitjans precaris, sorgides als anys setanta encaminades a crear espais de relació social o activitats culturals diverses en un moment de manca important de serveis. Una proposta que ha cohabitat, i conviu encara, amb diversos enfocaments d’ensenyament artístic, però que entén l’art i l’educació com a modes de pensament des d’on qüestionar la realitat i transformar creativament el nostre entorn.

L’estiu de 1997, impulsada per aquestes mateixes inquietuds entorn als aprenentatges artístics en espais de treball més enllà de l’escola reglada, assisteixo a l’Estada d’Art Contemporani de La Capsa. Allà coneixo a molts dels companys/es de l’Associació d’Amics de l’Art del Prat, així com altres agents culturals, que m’expliquen i connecten amb la vida associativa i amb les activitats artísticoeducatives del Prat. Aquest primer encontre va mostrar-me un Prat desconegut, molt diferent al que imaginava, ja que sóc nascuda a L’Hospitalet de Llobregat. El mateix any començo a treballar al servei educatiu del Centre d’Art Torre Muntadas, fet que em vincularà seguidament a l’Associació d’Amics de l’Art del Prat, d’on sóc vicepresidenta des del 2011. D’ençà han passat divuit anys. Hem sumat moltes accions de treball artístic en el territori, que han vinculat diverses àrees de coneixement, institucions i persones (projectes amb escoles, AMPES, centre de recursos pedagògics, centres cívics, creadors locals i no locals, entitats, ciutadans interessats per la cultura, etc.). Un feinejar des de l’àmbit de l’educació no formal, que ha permès activar nous processos d’aprenentatge, altres formats de participació i connectar necessitats múltiples envers l’art i l’educació.

En aquest sentit, recordar i relatar les experiències vinculades al 40è aniversari de l’Escola d’Arts del Prat, i per vinculació, a l’Associació d’Amics de l’Art del Prat, pot ajudar a consolidar l’educació artística en l’àmbit de l’educació no formal com un camp de coneixement important en la formació dels individus.

A més, en un context històric on la cultura viu vinculada a la indústria i força allunyada de l’educació, queda molt per fer i construir plegats, si entenem el coneixement com a bé comú i volem empoderar una ciutadania  crítica. Alhora, la responsabilitat de vetllar per una educació artística per a tothom, que miri més enllà d’una ensenyança de les arts estrictament professionalitzadora. Talment el coneixement artístic no serà només una pràctica, sinó quelcom utilitzable en les pràctiques socials per afectar a algun resultat. Endavant, continuem, intentem fer-ho possible.

Per molts anys!

Felicitats, felicitem-nos!

JO TB SÓC 40 ANYS | David Faure

David Faure, músic i artista, és educador a l’Escola d’Arts des de 2012. Llicenciat en Belles Arts, actualment és el responsable de l‘Espai Famílies Creatives i l’Espai d’Art Liliput (etapa infantil).

“La meva relació amb l’Escola va començar com a alumne. La primera vegada en 1999 vaig anar pel gust d’aprendre i gaudir d’un ambient artístic. La segona, en 2004, va ser amb la intenció de preparar la prova d’accés a la universitat, que vaig començar el mateix any. Vuit anys més tard vaig poder formar part de l’equip de l’Escola.

La meva vinculació amb aquest col·lectiu és molt gran, ja que en ell puc trobar els elements claus. Valors, aspectes professionals i de vida que m’aporten moltes coses bones: educació, creativitat, relacions personals, ganes d’aprendre coses noves i de compartir-les amb els/les companys i companyes.

La creativitat la visc com un camí quotidià en el qual es barregen moltes arts i formes de fer diverses. Un camí pel qual pots trobar la teva forma d’expressió i et dóna eines per conèixer-te millor. Per això és molt important nodrir-te i aprendre dels altres, de la riquesa d’altres cultures, d’altres formes de fer, d’altres disciplines i d’altres formes de veure la vida i de com interpretar-la.

Crec que els col·lectius com l’Escola d’Arts s’han d’aprofitar, cuidar i valorar, ja que en aquesta societat tan quadriculada i anestesiada, els llocs en el que es dóna valor a la creativitat i a les relacions personals són una mena d’oasis per habitar, que es poden fer cada vegada més grans.»

JO TB SÓC 40 ANYS | Toni Garcia

Toni Garcia, format a l’Escola d’Arts del Prat. La seva carrera dona un gir quan participa a Peraustrínia de Fermí Marimón PC (2004). A l’actualitat, és director creatiu i artístic del grup BRB i l’estudi Screen21. A més de ser, el president de l’Associació d’Amics de l’Art del Prat. 

“40 anys d’història de qualsevol col·lectiu no parlen mai d’una sola història. Són en realitat moltes històries i molt diferents, viscudes al llarg d’aquest temps. En el nostre cas, moltes formes d’entendre l’educació artística, en una societat que ha anat canviant molt ràpidament, amb grups de persones molt diferents i generant experiències molt diverses. Però totes tenen un nexe comú; la passió per l’ensenyament, la creativitat i l’experiència artística.

Com molts altres nois i noies del Prat, vaig començar amb 8 anys com alumne del fundador de l’Escola, en Josep Mayol, a les golfes de Torre Balcells. Era l’any 1976, anys més tard vaig exercir com a professor de còmic i d’il·lustració a l’Escola d’Arts, amb el temps vaig ser part del grup fundador de l’Associació d’Amics de l’Art del Prat al 1995 i avui dia en sóc president.

Al llarg de tot aquest temps s’ha treballat a fons en moltes línees d’acció diferents. Classes de molt diverses disciplines artístiques, exposicions individuals i col·lectives, xerrades, fires d’art al carrer, actuacions artístiques col·lectives, sortides a museus, sales d’exposicions i tallers d’art, concursos de dibuix, de pintura, de còmic, de flors… Hem estat 40 anys volent encomanar el nostre entusiasme creatiu a la ciutat del Prat.

Perquè és d’això del que es tracta. Si volem millorar la nostra pròpia qualitat de vida, hem de treballar col·lectivament per poder desenvolupar-nos com a individus i així ajudar a millorar el nostre entorn més immediat. I l’Escola d’Arts del Prat n’és un bon exemple d’això que dic. El més important però, és que 40 anys més tard, continuem treballant amb el mateix entusiasme del primer dia per assegurar que la nostra Escola seguirà evolucionant, adaptant-se i essent un punt clau de referència en la cultura de la nostra ciutat.”

JO TB SÓC 40 ANYS | Laia Campañà

Laia Campañà, és directora de l’Escola d’Arts del Prat des del 2010. Llicenciada en Belles Arts, treballa en el món de l’educació artística des del 2000. 

“A l’actualitat, encara segueix sent vigent l’objectiu sota el qual es va crear l’escola: promoure la reflexió, la formació i la difusió de valors educatius, i artístics, però el context ha canviat i per això podem obrir nous horitzons.

Sota el meu parer, en aquests 40 anys, l’Escola ha incidit directament en la formació plàstica de centenars de persones del Prat i ara tenim l’oportunitat d’incidir en el territori generant una xarxa formada conjuntament per artistes, col·lectius i equipaments que vulguin potenciar una formació cultural més transversal.

Per això, intentem impulsar projectes que vagin més enllà del centre, sempre tenint present diferents maneres d’entendre l’educació i la pràctica artística, amb l’objectiu d’oferir una visió plural els alumnes que es formen amb nosaltres.”

JO TB SÓC 40 ANYS | Josep Mayol

Josep Mayol, és una persona clau en els 40 anys d’història de l’Escola d’Arts. Artista apassionat va venir de Llagostera (Girona) i va instal·lar-se al Prat. Aquí va lluitar per obrir una Escola de Dibuix i Pintura, en un moment on el panorama cultural, en general, no era gaire esperançador.

 “Quan em vaig proposar crear l’Escola Municipal de Dibuix i Pintura al 1975, al Prat pràcticament no existien cap mena d’activitats extraescolars. Això era font de molts problemes de convivència i, evidentment, origen de deficiències educatives molt  importants. 

Un grup de voluntaris, amb al suport de l’Ajuntament, ens hi vam posar mans a l’obra i vam aconseguir engegar molt més que una petita escola. Érem una gran família amb un lligam únic; la nostra estima per l’art i la difusió de les activitats artístiques en la nostra ciutat. Una família que no ha deixat mai de créixer, enriquir-se i millorar. 

40 anys més tard i veient els grans resultats aconseguits, tots en hem de sentir molt orgullosos d’haver estat potser una mica visionaris en aquells, ara llunyans, anys 70.”