Dolors Juarez, es vincula el 1997 a l’Escola d’Arts del Prat i a l’Associació Amics de l’Art del Prat. Doctora en Belles Arts per la UB, treballa en projectes culturals i transdisciplinaris, que entrellacen diferents camps d’acció com la recerca, l’educació, la creació, la mediació, el comissariat, la gestió i la producció artístiques. Va treballar al Centre d’Art Torre Muntadas (1997-2011) i va ser directora de l’Escola d’Arts del Prat i AAAP (2006-2011). Actualment és co-directora d’Experimentem amb l’ART. També forma part d’altres entitats culturals com Xarxaprod, Nodes de Gràcia i Nozomi 700 teatre.
“Estem de celebració! 40 anys d’història i moltes experiències viscudes. 40 anys d’Escola d’Arts del Prat + 20 de l’Associació d’Amics de l’Art del Prat on destacar la suma no té tanta importància com revelar la tupida xarxa de relacions, accions i afectes que han desenvolupat en la seva trajectòria.
Aquest aniversari ens demana fer una pausa en el camí per festejar, i sobretot per avaluar plegats sobre el valor que té una iniciativa cultural com aquesta. Considerar el patrimoni no sols com el llegat arquitectònic i monumental, sinó també com el conjunt d’institucions i fets culturals que van configurant la ciutat del Prat, ens fa atendre’l com a objecte viu i ens obliga a estudiar les xarxes de la vida associativa com a generadores d’iniciatives i irradiadores de sentiments col·lectius. Des d’aquesta perspectiva, enfocar la història de l’Escola d’Arts del Prat ens dóna l’exemple d’un projecte de vocació pública desenvolupat amb la complicitat de multitud de persones al llarg d’aquests anys, amb dificultats de tota mena internes i externes, però amb la voluntat ferma d’apropar i fer possible l’accés a la ciutadania de l’educació de l’art, des de la pràctica artística en el context local.
L’Escola d’Arts del Prat ha estat una de les moltes institucions sòcio-culturals amb mitjans precaris, sorgides als anys setanta encaminades a crear espais de relació social o activitats culturals diverses en un moment de manca important de serveis. Una proposta que ha cohabitat, i conviu encara, amb diversos enfocaments d’ensenyament artístic, però que entén l’art i l’educació com a modes de pensament des d’on qüestionar la realitat i transformar creativament el nostre entorn.
L’estiu de 1997, impulsada per aquestes mateixes inquietuds entorn als aprenentatges artístics en espais de treball més enllà de l’escola reglada, assisteixo a l’Estada d’Art Contemporani de La Capsa. Allà coneixo a molts dels companys/es de l’Associació d’Amics de l’Art del Prat, així com altres agents culturals, que m’expliquen i connecten amb la vida associativa i amb les activitats artísticoeducatives del Prat. Aquest primer encontre va mostrar-me un Prat desconegut, molt diferent al que imaginava, ja que sóc nascuda a L’Hospitalet de Llobregat. El mateix any començo a treballar al servei educatiu del Centre d’Art Torre Muntadas, fet que em vincularà seguidament a l’Associació d’Amics de l’Art del Prat, d’on sóc vicepresidenta des del 2011. D’ençà han passat divuit anys. Hem sumat moltes accions de treball artístic en el territori, que han vinculat diverses àrees de coneixement, institucions i persones (projectes amb escoles, AMPES, centre de recursos pedagògics, centres cívics, creadors locals i no locals, entitats, ciutadans interessats per la cultura, etc.). Un feinejar des de l’àmbit de l’educació no formal, que ha permès activar nous processos d’aprenentatge, altres formats de participació i connectar necessitats múltiples envers l’art i l’educació.
En aquest sentit, recordar i relatar les experiències vinculades al 40è aniversari de l’Escola d’Arts del Prat, i per vinculació, a l’Associació d’Amics de l’Art del Prat, pot ajudar a consolidar l’educació artística en l’àmbit de l’educació no formal com un camp de coneixement important en la formació dels individus.
A més, en un context històric on la cultura viu vinculada a la indústria i força allunyada de l’educació, queda molt per fer i construir plegats, si entenem el coneixement com a bé comú i volem empoderar una ciutadania crítica. Alhora, la responsabilitat de vetllar per una educació artística per a tothom, que miri més enllà d’una ensenyança de les arts estrictament professionalitzadora. Talment el coneixement artístic no serà només una pràctica, sinó quelcom utilitzable en les pràctiques socials per afectar a algun resultat. Endavant, continuem, intentem fer-ho possible.
Per molts anys!
Felicitats, felicitem-nos!
