RESOLUCIÒ CONVOCATÒRIA ARTISTES EN RESIDÈNCIA 2019-2020.

El jurat, format per Jose Antonio Delgado (responsable d’UNZIP Arts Visuals), Daniel Gasol (coordinador del programa d’arts visuals de l’Escola d’Arts del Prat) i Fermín Soria (co-director de l’Escola d’Arts del Prat), ha decidit unanimamente que el projecte «PALABRERIA» de Irma Estrada ha resultat guanyador de la convocatòria de Artistes en Residència de l’Escola d’Arts del Prat (2019-2020).

El jurat aprecia un gran potencial en la conceptualització de la proposta:

«Trobem estimulant la visió de les pràctiques artístiques des d’una perspectiva etnogràfica i l’observació del quotidià com un acte polític, performatiu i crític. Apreciem una possible vinculació al corrent de pensament polític que aposta pel decreixement i la sostenibilitat de la vida: prendre’s el temps necessari per a l’observació i la reflexió com a exercici d’aprenentatge. No obstant aixó, considerem que li faria falta un bon acompanyament i explicació performatiu-visual de la seva relació amb l’Escola».

Enhorabona a la proposta guanyadora i moltes gràcies a la resta per la seva participació.

“Visiti aquesta exposició si desitja acabar amb el consumisme que envolta a la relació amorosa que va comprar al supermercat” – MARTA MOUNS – LaSaleta

martamouns_titol

Del 17 d’octubre al 14 de desembre 2018
Inauguració: 17 d’octubre, a les 20 h
De dilluns a divendres de 17 a 20 h
Accés lliure

Projecte d’investigació artística sobre la influència indirecta del sistema capitalista en les relacions amoroses i afectives. El sistema ofereix falses llibertats que desencadenen en pràctiques consumistes d’usar i tirar. Tot té caducitat en un món que no dóna valor al gest de cuidar per evitar destruir.

La natura es compra al supermercat.
La natura es tanca en testos.
La natura es mor si no es cuida.
La natura es compra al supermercat.


MARTA MOUNS

Graduada en Belles Arts (2015) per la Universitat de Barcelona. Ha cursat el màster en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic (2018) a la Universitat Atònoma de Barcelona. Ha participat en exposicions a títol col·lectiu com Sense Títol’15 (2016) de la Universitat de Barcelona i Starter de Projectes (2015). A títol individual ha participat en l’exposició La forma del no olvido (2016) al Centre d’Art Torre Muntadas. Forma part del Colectivo Julio.  

 

Artista en Residència | Joan Pifarré| Laboratoris

ARTISTA EN RESIDÈNCIA A L’ESCOLA D’ARTS DEL PRAT

JOAN PIFARRÉ ÁLVAREZ.
Graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona amb més de 10 anys d’experiència en l’àrea de la pintura, el dibuix, el gravat i la fotografia. A més, també compte amb una formació com a tècnic Superior d’Arts Plàstiques i Disseny en Arts Aplicades al mur per l’Escola Massana de Barcelona.

En aquests moments, desenvolupa el projecte artístic “Omnia vanitas”, que tracta sobre el desengany de la realitat, la fragilitat de l’ésser humà, la fugacitat del temps i la metamorfosi d’un espai originat per aquest. És una reflexió sobre la memòria, la xarxa de records que configuren la identitat d’un individu.

El Joan utilitza com a base les flors i fulles d’arbres locals a manera de natures mortes com a forma de representació i d’experimentació del temps fent servir diferents tècniques fotogràfiques. Està influenciat pel subgènere barroc Vanitas. En aquest subgènere les flors adquireixen un poder simbòlic i s’utilitzen per descriure un espai-temps en que la seqüència cronològica (passat- present- futur) queda interrompuda a causa de la memòria.

El primer pas per a desenvolupar aquest projecte és comprendre la simbologia que envolta a les natures mortes barroques; entendre els seus orígens i les seves tècniques, la composició, la llum, el color; estudiar més a fons els bodegons holandesos del segle XVII i el concepte de Vanitas (que va aparèixer durant aquest període en les diferents disciplines artístiques).També, conèixer l’evolució de la història de la fotografia floral i aprendre com els grans mestres han introduït les flors en el seu repertori artístic, des dels primers dibuixos fotogràfics realitzats per William Henry Fox Talbot fins arribar a les natures mortes més conceptuals contemporanis.

Un altre punt de partida és el fet d’experimentar amb noves tècniques. Incorpora elements com terres o òxids; i com a fotògraf sempre intervé les imatges manualment, ja sigui cosint, arrugant, trencant, etcètera. A causa de la seva curiositat de temptejar diferents mitjans, sent la necessitat de trencar el lligam amb la càmera de fotografiar digital, ja que, fins ara, la base del seu treball fotogràfic sempre ha estat fet amb la càmera reflex.

Tenint en compte que l’eix central del projecte és el temps, el projecte s’inicia tres camins de treball paral·lels: un realitzat amb una càmera digital, un altre amb un escàner i un altre amb una tècnica més tradicional, la cianotípia, que consisteix a provocar una reacció fotosensible composta per ferrocianur de potassi i citrat de ferro.

En el seu dia a dia a l’espai – taller de l’EAP, va sorgir la necessitat per part del Joan, de realitzar uns motlles de guix de les seves mans. Des de els tallers d’art vam generar una pràctica en forma de laboratori de motlles en el que alumnes i l’artista van utilitzar el seu cos com a suport. Posteriorment el Joan va iniciar l’experimentació amb cianotipies un procediment d’impressió fotogràfic del s. XIX, on és posen diversos elements, plantes, planells arquitectònics, en contacte sobre un paper, tela, fusta… preparats amb una emulsió fotogràfica de citrat amònic de ferro i ferrocianur de potassi, sensible a la llum solar.

Aquesta pràctica va activar la dotació d’un nou espai ja previst en el disseny de la nova escola, d’un Laboratori fotogràfic, i una xerrada-presentació als alumnes sobre el procediment.

Artista en Residència | Sílvia Martos i Eulàlia Ribas

Artista en residència| Sílvia Martos i Eulàlia Ribas

La Sílvia Martos i l’Eulàlia Ribas es van conèixer fent el grau en Arts i Disseny a l’Escola La Massana de Barcelona. Comparteixen una manera d’entendre l’artesania, cadascuna amb influències de la seva disciplina, com a una altre forma d’expressió artística igualment vàlida que la pintura, el dibuix, etc…

Per aquest motiu, afronten la proposta de la residència artística com una oportunitat per provar mètodes nous de treball i col.laboració entre elles. Alhora, d’ésser una oportunitat per fer difusió dels oficis que tant estimen amb una visió contemporània i crítica, aplicant els seus propis registres (tèxtil i joieria).

Durant la seva residència, aquestes dues artistes s’aproximen i concebeixen una definició de què és l’Escola d’Arts a partir de seva observació i anàlisis dels rastres que els hi ofereix l’Escola. En aquests moments es troben immerses en el registre i la catalogació diària de les emprentes deixades pels usuaris de l’Escola d’Arts.

————-
Sílvia Martos
Graduada en Arts i Disseny per l’Escola La Massana. Cicle Superior d’arts i disseny tèxtil. Artista plàstica i dissenyadora tèxtil. Es centra en desenvolupar els conceptes de memòria i identitat a través de la pintura i els materials tèxtils experimentant tant amb el cos com en la instal.lació.

Eulàlia Ribas
Graduada en Arts i Disseny per l’Escola La Massana. Cicle Superior de Grau Superior en joieria artística a l’escola La Massana. Màster en joieria i argenteria a Konstfack University, Estocolm. Artista i artesana que explora les connexions entre l’obra, l’espectador i l’espai.

Artista en Residència | Ana López

Ana  López

Artista resident a l’Escola d’Arts del Prat. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Escultora i fotògrafa contemporània influenciada per la filosofia de l’art povera, els seus interessos en l’art contemporani se centren en la instal·lació, la fotografia i l’escultura efímera fent al·lusions al cos i a la naturalesa.

«La meva intenció és fer visible el present, la immediatesa de la natura i l’organicitat dels materials accentuant les seves qualitats, aprofundint en la fragilitat, l’absència i lo viu. Quan realitzo l’obra em puc veure reflexada, perquè fa referència directa a l’individu, ja que fa una clara al·lusió a la pell.

Trio conscient els diferents materials que m’interessen i més tard intento ser lo més senzilla possible a l’hora de realitzar les obres, busco transmetre un missatge clar i sincer.

Hi ha algunes peces que directament s’observen al·lusions al cos humà com les petjades de palmells de mans o fins i tot unes mans entrellaçades i buides. El cos humà és tan orgànic com qualsevol animal o vegetal. Cadascuna de les composicions explica una història diferent però totes tenen un fil en comú i fan al·lusions al cos de manera poètica i sense representar-se de manera convencional. Algunes peces produeixen un efecte efímer i altres són gairebé visceralment materials. Però una lògica dona coherència com a grup, oscil·lant entre la presència i l’absència, la materialitat, la immaterialitat»

+ info a:

Artistes en residència: http://amicsartprat.org/eap/?page_id=2975
Bloc d’Ana López: https://arteakant.wordpress.com/