Taller de Fotogrames
Enguany hem participat al Pratijoc’14, on es duien a terme activitats relacionades amb al món del cinema. Per aquest motiu, l’AAAP ha organitzat un taller de fotogrames on infants de 5 a 12 anys havien de crear plàsticament un fotograma (de manera individual), basant-se en una història fílmica. El resultat de l’unió dels diferents fotogrames ha estat l’articulació d’una història col·lectiva: “La Dúnia i els estels”.
La història de la “Dúnia i els Estels”
La Dúnia es va aixecar un matí com un altre qualsevol. Pensava que seria un dia normal i corrent. Però no va ser així … En despertar-se es va adonar que no hi havia llum a la seva habitació. Era estrany perquè la Dúnia no baixava del tot la persiana quan dormia. L’hi agradava veure la llum al despertar-se.
Quan va veure que no hi havia llum i que ja eren les 9 del matí, va sortir ràpid del llit. Va obrir la seva finestra ràpidament. Quina sorpresa!! No s’ho podia creure, era de nit però havia de ser de dia… No entenia com havia pogut passar, per què tot estava fosc?? Semblava com si algú hagués apagat la llum del Sol.
Es va quedar pensant una estona a la seva cadira preferida i va trobar una solució. A la Dúnia li agradaven molt els estels, els planetes i tot el que té a veure amb el món màgic del cel. Va pensar que intentaria fer que la nit fos més llarga. Transformaria el dia fosc amb una nit màgica amb molts estels.
Decidit! Crearia un mar d’estels!
Es va dirigir al seu racó de llibres, on tenia alguns d’astronomia. En ells sortien moltes fotos de planetes i estels. Va obrir el seu llibre preferit i va trobar una fotografia de la constel·lació de l’Óssa Major. Va deixar el llibre en una cadira. Va tancar els ulls i es va concentrar molt. Es va imaginar com podia pintar els estels.
Va obrir els ulls. De sobte, va notar que tenia un pinzell entre els seus dits. Era un pinzell màgic!!Va tancar els ulls de nou i va imaginar com podia pintar els estels en el cel. Ho va provar i es va sorprendre molt. Podia fer-ho!: El pinzell pintava!!!
Va pintar l’ Óssa Major!! L’hi va quedar molt bé. Va fer el famós “carro”.De sobte, va escoltar com els seus veïns i veïnes cridaven d’alegria. Havien vist aparèixer l’ Óssa Major i com la llum dels estels il·luminava aquell dia tan estrany.
La Dúnia es va alegrar molt i va agafar de nou el llibre per pintar més estels. Va buscar més constel·lacions. I va trobar la constel·lació d’ Orió. Llavors la Dúnia va tancar, una altre vegada, els ulls. Va començar a pintar de nou amb al seu pinzell màgic. La il·luminació va començar a créixer. Cada cop i havia més estrelles i més punts brillants…
En veure la nit tant màgica i amb tanta llum, es va recordar del seu pintor preferit. Era Vicent Van Gogh!!
Vincent Van Gogh!! L’hi agradaven els seus cabells ataronjats, els seus ulls grans i clars… La seva professora els hi havia explicat molts coses d’ aquest pintor holandès. L’obra que més l’hi agradava d’ell era: “La nit estelada”. Aquesta obra l’hi agradava molt perquè Van Gogh havia aplicat diferents tonalitats de blau per representar el cel i a l’extrem dret havia pintat una lluna en forma de sol.
Això, va fer pensar molt a la Dúnia. Ella havia estat capaç de crear una obra d’art però no havia utilitzat un llenç, sinó el propi cel.
La seva imaginació la feia estar intranquil·la, ja que la Dúnia sabia que el Sol també era molt important i volia recuperar-l’ho. Necessitava transformar aquest dia tan estrany. Es va asseure en la seva cadira preferida pensant com fer-ho. De sobte, se l’hi va aparèixer Vincent Van Gogh i l’hi va parlar a l’oïda….
Jo, si fos tu, recuperaria el Sol fent…
I de sobte, RIIIINGGG RINNNGGGGG!!! Dúnia és hora d’aixecar-te!! Has d’anar a l’escola!!
La seva mare, l’hi havia obert la porta de la seva habitació i la Dúnia podia veure com la llum tornava a brillar. Tot tornava a ser normal, estava amb al seu pijama dins el llit. Havia estat un somni. Havia tingut un somni molt màgic!!!
Fi
