Exposició La Saleta | L’Escola com a context

Exposició La Saleta | L’Escola com a context

Exposició que recull les intervencions artístiques realitzades per Sílvia Martos i Laia Ribas, fruït del seu període de residència a l’Escola d’Arts del Prat.                

Durant aquest període, les dues artistes van analitzar l’espai físic de l’escola i van entrar en diàleg amb als alumnes per entendre què és l’escola i el què hi passa.

«El que volíem saber no eren horaris, matèries impartides, nombre d’alumnes; sinó comprendre com la relació entre l’espai i els seus usuaris/ habitants el modifiquen i alhora el conformen. Per assolir aquest objectiu cadascuna ens vam acostar a l’Escola (espai físic i alumnes) de la nostra manera particular.»        

Com a resultat han sorgit aquestes dues instal·lacions que presenten a La Saleta. Acompanyant-les mostren també quin ha estat el seu procés creatiu per mitjà de la reproducció de pàgines del seu quadern de ruta, fotografies, dibuixos, etc.

………..

Caminant, observant, passejant, prenent notes, dibuixant, fotografiant, tornant a dibuixar, participant del dia a dia, tornant a caminar l’espai, prenent més apunts, seient a mirar, escoltant, explicant… ’aquesta manera vaig anar formant una imatge mental, un mapa, una manera de comprendre l’Escola. Tota aquesta documentació forma part del meu procés creatiu i en comparteixo part en aquesta instal·lació.

Treballava per entendre l’espai i finalment van ser certs objectes que em van ajudar a entendre’l: les caixes dels alumnes. Un espai privat dins d’un de comú, un continent enigmàtic i ple de possibilitats. La instal·lació busca suggerir aquestes múltiples opcions a l’espectador, una pila de caixes que no se sap que conten que poden explicar molt o no dir res.        

Laia Ribas, artesana i artista.
Es forma en arts aplicades a Barcelona, Finlàndia i Suècia on realitza el màster CRAFT! al Konstfck University College of Arts Crafts and design. La seva obra se centra en l’elaboració d’objectes estretament lligats al cos, com ara la joieria, i a la interacció amb aquest a un nivell més aviat íntim i personal. El seu treball oscil·la entre la joieria artística i l’objecte, ambdós entesos com a suport artístic.
Participa en diverses exposicions col·lectives com: El Múltiple en l’Art, Sala Busquests. Escola Massana, Barcelona (2008). Imagine Book, Plaça de Sant Just, Barcelona (2009). Taking Space, Estocolm, Suècia (Març 2016). Konstfack Graduate Spring Show. Estocolm, Suècia (Maig 2016). El seu treball també es pot trobar en publicacions com: Imagine book exhibition catalogue. Associació ILDE (2009). CRAFT! Catalog. Autoedició, Estocolm, Suècia (2016).

………..

La memòria invisible

Espai-empremta-eines de treball com a mitjà de llenguatge artístic.

Seguint la línia del meu propi llenguatge, durant la residència, vaig enfocar la línia d’investigació en el diàleg que es forma entre els alumnes i l’escola,  a partir de plantejant-me diferents preguntes: 

Quin tipus d’espai trobem a les aules de l’escola d’arts en relació a les arts plàstiques / aplicades impartides?                   

Què passa invisiblement en aquestes aules diàriament? És a dir, quin tipus d’eines es fan servir segons la matèria? Aquesta memòria invisible és representada a partir d’aquelles empremtes, taques plàstiques, que apareixen diàriament després de les sessions de treball a cada aula i el vincle que crea l’alumne amb les eines de treball utilitzades per la seva necessitat. El vincle entre alumne-eina és personal però també col·lectiva-perquè és compartida, en la pràctica artística de la classe.

Tots aquests punts, fan una anàlisi que recull l’espai analitzat mitjançant les empremtes que omplen l’aula. Després de diverses entrevistes i activitats d’anàlisi sensorial per part dels alumnes amb l’artista, sorgeix una instal·lació plàstica tèxtil composta per diverses eines repartides en diferents grups i analitzades segons la seva funció creant un pont cap al record. 

S’utilitza l’òxid, com a metàfora de memòria —per la gran presència d’aquest material en les eines utilitzades en les aules de l’Escola d’arts del Prat— oxidant, captant el vincle d’aquesta memòria invisible entre l’espai-alumnes-eines. La empremtes que desprenen les eines són una representació metafòrica d’aquest vincle, recollint les taques com a testimonis invisibles.

Sílvia Martos, artista visual i dissenyadora textil.
Graduada en Arts & Disseny en l’Escola Massana de Barcelona en l’especialitat d’arts aplicades en menció tèxtil. Títol de disseny gràfic tèxtil per la LCI de Barcelona. Combina la producció artística amb la seva faceta com a dissenyadora d’estampats i tapissos. Ha participat en diverses exposicions individuals i col·lectives com ULTRACÒS, 13 artistes, 1 història, 6+6, Reconstrucció d’un mapa d’identitat col·lectiva, etc. Actualment, imparteix monogràfics d’arts plàstiques a l’Escola d’Arts del Prat i és dissenyadora tèxtil de marques de moda. Els seus interessos es basen en el desenvolupament artístic de conceptes de memòria i identitat a travès de la pintura i la investigació de materials tèxtils , a més d’experimentar tant amb el cos com amb la instal·lació.