Artista en Residència | Joan Pifarré| Laboratoris

Artista en Residència | Joan Pifarré| Laboratoris

ARTISTA EN RESIDÈNCIA A L’ESCOLA D’ARTS DEL PRAT

JOAN PIFARRÉ ÁLVAREZ.
Graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona amb més de 10 anys d’experiència en l’àrea de la pintura, el dibuix, el gravat i la fotografia. A més, també compte amb una formació com a tècnic Superior d’Arts Plàstiques i Disseny en Arts Aplicades al mur per l’Escola Massana de Barcelona.

En aquests moments, desenvolupa el projecte artístic “Omnia vanitas”, que tracta sobre el desengany de la realitat, la fragilitat de l’ésser humà, la fugacitat del temps i la metamorfosi d’un espai originat per aquest. És una reflexió sobre la memòria, la xarxa de records que configuren la identitat d’un individu.

El Joan utilitza com a base les flors i fulles d’arbres locals a manera de natures mortes com a forma de representació i d’experimentació del temps fent servir diferents tècniques fotogràfiques. Està influenciat pel subgènere barroc Vanitas. En aquest subgènere les flors adquireixen un poder simbòlic i s’utilitzen per descriure un espai-temps en que la seqüència cronològica (passat- present- futur) queda interrompuda a causa de la memòria.

El primer pas per a desenvolupar aquest projecte és comprendre la simbologia que envolta a les natures mortes barroques; entendre els seus orígens i les seves tècniques, la composició, la llum, el color; estudiar més a fons els bodegons holandesos del segle XVII i el concepte de Vanitas (que va aparèixer durant aquest període en les diferents disciplines artístiques).També, conèixer l’evolució de la història de la fotografia floral i aprendre com els grans mestres han introduït les flors en el seu repertori artístic, des dels primers dibuixos fotogràfics realitzats per William Henry Fox Talbot fins arribar a les natures mortes més conceptuals contemporanis.

Un altre punt de partida és el fet d’experimentar amb noves tècniques. Incorpora elements com terres o òxids; i com a fotògraf sempre intervé les imatges manualment, ja sigui cosint, arrugant, trencant, etcètera. A causa de la seva curiositat de temptejar diferents mitjans, sent la necessitat de trencar el lligam amb la càmera de fotografiar digital, ja que, fins ara, la base del seu treball fotogràfic sempre ha estat fet amb la càmera reflex.

Tenint en compte que l’eix central del projecte és el temps, el projecte s’inicia tres camins de treball paral·lels: un realitzat amb una càmera digital, un altre amb un escàner i un altre amb una tècnica més tradicional, la cianotípia, que consisteix a provocar una reacció fotosensible composta per ferrocianur de potassi i citrat de ferro.

En el seu dia a dia a l’espai – taller de l’EAP, va sorgir la necessitat per part del Joan, de realitzar uns motlles de guix de les seves mans. Des de els tallers d’art vam generar una pràctica en forma de laboratori de motlles en el que alumnes i l’artista van utilitzar el seu cos com a suport. Posteriorment el Joan va iniciar l’experimentació amb cianotipies un procediment d’impressió fotogràfic del s. XIX, on és posen diversos elements, plantes, planells arquitectònics, en contacte sobre un paper, tela, fusta… preparats amb una emulsió fotogràfica de citrat amònic de ferro i ferrocianur de potassi, sensible a la llum solar.

Aquesta pràctica va activar la dotació d’un nou espai ja previst en el disseny de la nova escola, d’un Laboratori fotogràfic, i una xerrada-presentació als alumnes sobre el procediment.