Proximitat | Descobreix un artista | 2 sessions amb el CEE Can Rigol

Proximitat | Descobreix un artista | 2 sessions amb el CEE Can Rigol

DESCOBREIX UN ARTISTA
2 Sessions amb el CEE Can Rigol (alumnes entre 11 i 21 anys) i l’educador David Faure de l’Escola d’arts del Prat (EAP).
Novembre | Curs 2017-18

L’objectiu d’aquesta activitat és visualitzar el procés de treball d’un artista. Per això, es mostra la forma de fer en el seu estudi, taller o espai de treball i es comparteix aquest procés en una activitat participativa i educativa. La idea es fugir del concepte d’artista prototip, allunyar-se del clixé d’una forma més quotidiana i natural. L’educador i artista responsable va ser David Faure, i els va mostrar la seva forma de treballar en dos camps artístics: les arts visuals (dibuix i pintura) i la música. Mostrant els seus referents, com fa les coses, quins interessos té i per què fa el que fa, tot compartint aquesta experiència amb el grup que visita l’Escola d’Arts.

L’activitat es va dividir en dues sessions amb 15 participants, més el professorat que els acompanyava.

La primera sessió va ser una mostra de com treballar amb tècniques aiguades (acrílic i aquarel·la) i dibuix (grafit i carbonet). Un treball diferent d’una visió més clàssica (a terra, sense paleta convencional per barrejar colors i amb uns temps molts llargs entre sessions de pintura). Els suports utilitzats van ser paper d’aquarel·la amb alt gramatge i llenç.

El temps, l’emoció, el significat, els colors, la pintura, l’expressió, la forma de pintar, o preguntes com què és un artista, varen sorgir a la sessió. També el tema de què està bé i què malament, els models establerts, la figuració o abstracció i la vàlua personal i única de cada individu creador.

A la segona part d’aquest primer encontre, es van mostrar diferents instruments musicals i la forma de tocar-los. Els 15 nois van experimentar amb ells i es varen relacionar d’una altra forma amb l’entorn i amb l’activitat. Fins a aquell moment havien escoltat i comentat activament algunes preguntes, però amb els instruments musicals, el seu paper va ser més actiu, expressiu i entusiasta.

Alguns dels instruments mostrats varen ser: carbassa amb aigua, gong, kalimba, claus, bendir (tambor de marc), olles, picarols, timbre i alguns instruments fet per l’artista. En aquest últim punt, es va proposar que els alumnes de Can Rigol, fessin al seu taller de plàstica amb el docent responsable Jaume Aldabó, un instrument per poder portar-lo a la següent sessió a l’Escola d’Arts. Es va realitzar un exercici pràctic amb ampolles de plàstic a les quals, donant-li una forma semblant a un pop, s’aconseguia un instrument musical de percussió. Es va poder transmetre la informació de com s’havia de fer, i es van emportar aquest coneixement per aplicar-ho a la seva Escola.

La mostra d’instruments i de formes de treballar en el taller pictòric es van fusionar en una forma d’entendre la vida, la creativitat. Un camp que pot ser multidisciplinari i el qual pot donar la clau per solucionar i entendre molts tipus de necessitats diverses.

A la segona sessió (setmana posterior) els participants van prendre de nou un paper actiu, però en aquesta ocasió focalitzat en la pràctica de les arts visuals.


La Saleta de l’Escola d’Arts es va convertir, a mode metafòric, en un llenç gegant dividit en quatre activitats pictòriques consecutives relacionades amb el treball en grup, la sinestèsia, el volum, la pinzellada i el color.

La primera activitat va ser un mural en grup de 300 x 100 cm aproximadament situat a terra. Els participants van escollir què era el que volien pintar o dibuixar en ell. Paral·lelament a aquesta activitat, i amb la col·laboració de tres nois de Can Rigol, es continuaren dues pintures que s’havien començat a la primera sessió.

La segona activitat i de dimensions més grans (aproximadament el doble) va tenir a veure amb la barreja de sentits. La música va ser protagonista també d’aquesta acció (gravada i en directe). A través de l’audició de diferents músiques, es posaven en valor els silencis, volums, velocitat i emocions de les diferents composicions. Peces de l’Índia (bansuri i tabla), d’Africà (percussió) i de fusions relacionades amb les músiques del món.

La tercera activitat va barrejar el concepte de dues i tres dimensions, on un paper de aproximadament 150 x 150 cm, a priori pla, va acabar configurant un element de tres dimensions.  L’obra pictòrica es va convertir en escultòrica. Un dels objectius d’aquesta peça, va ser la transformació del material com a eina.

Per últim es va passar a una forma de fer més física i frenètica per moments. Alterant la perspectiva habitual, i amb un paper sobre la paret buscant la verticalitat, es va canviar el gest i es va trencar amb les dinàmiques rutinàries. Es va pintar amb els ulls tapats, amb la mà que normalment no s’utilitza, corrent d’esquerra a dreta ràpidament i soltant el traç (intentant alliberar el gest del dibuix i fomentant la seva expressivitat). La darrera part d’aquesta activitat va ser pintar d’una banda a l’altra del paper mentre una de les docents de Can Rigol cantava en directe. Les altres professores també es van apuntar a pintar en aquesta acció mentre sonava la música.

En tot moment, els/les educadors/es que acompanyaven al grup d’alumnes, va ajudar en tot el necessari i la seva actitud positiva i productiva va fer que les dues sessions funcionessin molt bé.

Formes de fer diferents, tècniques, conceptes, creativitat, emocions, treball en grup, multidisciplinarietat i molt més, és el resultat de dues sessions molt riques en l’àmbit relacional i educatiu.

David Faure